divendres, 25 de juliol del 2008

ARTICLE PUBLICAT AL BUTLLETI "ALCANAR" EL 1999

TROBADES DE GRUPS DE TEATRE AMATEURS DE CATALUNYA

EL GRUP DE TEATRE GRESOL D'ALCANAR HI PARTICIPA

L'any vinent es farà al Solsonès, Berguedà i Bages la desena trobada de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya.

Les trobades solen desenvolupar-se en un cap de setmana de setembre o octubre. A les trobades els grups de teatre amateur intercanvien les seues experiències, estableixen contactes de cara a la programació de jornades de teatre. Se solen programar tres representacions teatrals, ball, tallers de les diferents àrees de treball de l'escena: direcció, interpretació, maquillatge, decorats, il·luminació, ritme i moviment, gest, veu i cant, etc...

Les trobades s'han realitzat als següents anys i llocs:

1991- Navàs (Bages).

1992- Calafell (Baix Penedès).

1993- Ulldecona (Montsià).

1994- Vilanova i la Geltrú (Garraf).

1995- Granollers (Vallès Oriental).

1996- Juneda (Les Garrigues).

1997- Baix Penedès.

1998- Reus (Baix Camp).

1999- Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Cada dos anys s'entrega el Premi de Teatre "Antoni Santos Antolí" dotat amb 500.000 pessetes, que enguany ha estat per a l'obra de Josep Mèlich director del grup la K-Mama de Calafell, que va actuar a Alcanar amb La senyoreta Júlia d'Strindberg, i que probablement participaran en les jornades de teatre de l'any vinent.

El Grup de Teatre Gresol d'Alcanar ha participat gairebé a totes elles i va compartir l'organització amb la Coordinadora de les Terres de l'Ebre quan es va realitzar a Ulldecona.

Enguany la Trobada de l'Alt Penedès ens ha ofert tres obres de gran qualitat i varietat:

Cotxes de Patrícia Pardo, Carles Garcia i Juli Disla, interpretada pel Grup de Teatre dels Vents de la Vall d'Albaida (País Valencià). Una obra que amb un ritme trepidant ens posa en contacte amb el prodigiós espai de convivència i conflicte que són els cotxes, una espècie de confessionari on es desenvolupen amistats, amors, odis, enganys, etc...

Ubu rei d'Alfred Jarry pel grup Teatre al Curry. L'obra és un clàssic del teatre d'avantguarda, precursora del surrealisme i del teatre de l'absurd, relacionada amb l'expressionisme, inauguradora del domini de la patafísica. Una obra d'execució arriscada, amb nombroses dificultats escènics, i que no sempre té en el públic la recepció que es mereix, en general va agradar, sobretot pel conjunt de mèrits que l'acompanyaven: interpretació, maquillatge, vestuari, escenografia, etc. Obra que inevitablement en va fer recordar El suïcida, que hem vist recentment a Alcanar, també amb un conjunt d'encerts però que va agafar a la majoria del públic cansada després de tants dies de festa. En art l'èxit i el resultat moltes vegades no està en relació directa amb l'esforç esmerçat pels artistes.

També van veure El facinerós és al replà de Joe Orton, interpretada pel CAEP III Teatre. Aquesta obra al final de la trobada va agafar al públic cansat, i el text, un text que té molts de mèrits no va poder arribar al públic amb la contundència necessària, en part per la interpretació i en part pel cansament, també pel contrast amb les altres obres.

En resum, aquestes trobades són enriquidores, ja que ens permeten observar treballs de primera qualitat realitzats per companyies amateurs, amb gran esforç, d'aquells que han estat picats pel verí del teatre.

Tomàs Camacho Molina