Text presentació Premi de Teatre la Carrova, Amposta

Teatre de base, teatre d'altura

El nostre territori ha donat un dels hòmens més importants del teatre català contemporani, en Ricard Salvat (1934), mereixedor el 2003 del reconeixement d'una exposició sobre ell i el seu temps al Palau de la Virreina, de Barcelona. Als 26 anys va fundar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. És a dir, de ben jove, va donar importància a la formació per a contribuir al progrés del teatre en català en una circumstància política difícil. A les nostres comarques comptem amb la Roda de Teatre Infantil i Juvenil que organitzen els CRPs que potencien la participació dels més jóvens en l'activitat teatral des dels centres d'ensenyament.
Tot i que, com a gènere, m'inclino per la poesia, defenso i defensaré el gran mèrit del gènere dramàtic, del teatre, i del seu gran valor formatiu.
És a la peça teatral on l'autor ha de controlar més aspectes: la psicologia dels individus, les relacions socials, el comportament de les persones, l'escenografia, la il•luminació, la música, la duració, l'atrezzo, la funció comunicativa de l'obra literària. És el gènere que ha de tindre més en compte que l'obra va dirigida a un públic.
El text teatral pot anar des de la més pura representació del llenguatge en un moment de la història, en un grup social, fins al grau més elaborat i, per tant, amb gran contingut poètic.
El teatre viu moments difícils, té uns rivals que van ser magníficament retratats per Fernando Fernán Gómez a la seua obra El viaje a ninguna parte: el cine i el futbol. En aquest context un premi com el de la Carrova té un gran mèrit perquè estimula una de les faenes creatives més difícils, i ho fa de la manera més adequada: potenciant la publicació de l'obra guanyadora en la col•lecció Talia, digníssima, de l'editorial Cossetània, i assegurant la representació per la Secció de Teatre de l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià.
Si feu indagacions veureu que el nombre de premis teatrals en català és molt limitat, per aquest motiu l'IECM va apostar per una idea oportuna i sostindre-la en el temps, que es va acostant a la dècada.
La procedència de les obres concursants és de tot el domini lingüístic del català i de gran dignitat, per tant, hem de reconèixer el gran mèrit d'aquestes persones entregades a la creació dramatúrgica.
Tenim a les nostres comarques una programació teatral suficient? No sóc jo qui ha de fer un balanç de la qüestió, però hi ha aspectes que ens indiquen que podem ser optimistes. Les poblacions més importants tenen programacions teatrals estables, però potser descoordinades. El públic té tendència a anar només a veure espectacles rodejats d'èxit mediàtic, descuidant d'aquesta manera la lloable faena dels grups de teatre amateur de la zona, que tenen la seua pròpia Coordinadora i compten amb l'ajut de la Diputació de Tarragona. El mèrit d'aquesta Coordinadora és gran ja que han aconseguit en dos ocasions estar seu de la Trobada de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (Ulldecona i Tortosa). Aquest és el teatre de base, el que entrena el públic —i no oblidem que Shakespeare, Molière o Sagarra són Shakespeare, Molière o Sagarra interprete qui els interprete—. De vegades la diferència entre un grup de teatre amateur i un de professional és econòmica, però la il•lusió en ambdós casos és gran. A banda i banda del Sénia es produeixen dos mostres de teatre popular: La Passió, d'Ulldecona i L'estel del Collet, de Jaume Rolíndez, a Benicarló. Tot el teixit social dels pobles implicat en el fet teatral.

Tomàs Camacho Molina
Mestre, poeta i membre del Grup de Teatre Gresol, d'Alcanar

M'agradaria complementar este escrit amb la resposta a preguntes d'alumnat de 4t d'ESO que fan un treball d'investigació sobre el teatre a Alcanar:

Què coneixes del teatre?

El coneixement que es pot tindre del teatre des d'Alcanar és força limitat, però he vist moltes obres de teatre, he assistit a alguns cursets, he participat (des de diferents perspectives a una bona quantitat d'obres), vaig participar al 1r curs d'Art Dramàtic, a l'Escola d'Art Dramàtic "Josep Yxart", de Tarragona, tot i que no tinc aprovada l'assignatura de mim.

Quan va començar el teatre aquí a Alcanar?

És difícil precisar esta qüestió, falten documents.

Qui el va crear?

La notícia més certa és la que podeu trobar a l'entrevista.

Va ser un grup o una sola persona?

Resposta a l'entrevista.

On es practicava?

L'activitat del Grup de Teatre Gresol va començar al convent, però hi ha precedents, grups i precedents anteriors, en este sentit us pot ajudar el Treball de Recerca de Mercè Esteller, curs 2000-2001, si no recordo malament.

En quines condicions?

En les condicions pròpies d'un grup d'aficionats, amb molta il·lusió, però poca formació i recursos.

Llavors ja actuaven les dones?

Sí.

Quins temes tractaven a les obres?

Sempre hi ha hagut variació, però el que més agrada al públic canareu és la comèdia. Tot i així s'han fet obres de gran complexitat interpretativa i dramàtica. La història del grup la podeu seguir, parcialment, al treball de Mercè.

El públic que ho presenciava era gent del poble?

Sí, generalment, era gent del poble, però també hi ha col·laborat gent de fora.

O amb privilegis?

No ho crec.

Quants grups de teatre hi han hagut?

Per a mi fonamentalment el Grup de Teatre Gresol, però també hi va haver un altre grup, més comarcal, en el qual hi havia gent d'Alcanar, Cavall de Bruixa. Un altre món a part és el de Ascuranda, pregunteu a Jan Esteller (Facebook). (De moment us contesto fins aquí, deixo per a més tard les següents preguntes).

Són els mateixos que en l’actualitat?

En l'actualitat només es pot considerar, com a grup legalment constituït, el Grup de Teatre Gresol.

Quantes obres has representat? Quines? Has representat alguna vegada una obra? Et va costar molt fer el teu paper?

Se'm fa difícil fer una llista de les obres en les quals hi he intervingut amb una o altra funció, però si he de parlar de les més destacades:

Luces de Bohemia, de Valle-Inclán, amb el Grup de Teatre Luis Vives, de la Universitat Laboral de Tarragona.
Fotos: http://picasaweb.google.es/tcamachomol/Luces_de_bohemia#
També en el mateix lloc trobareu fotos de Poeta del éxodo y el llanto, amb el grup de la Universitat Laboral. Esta obra la vam representar al Teatre Romea de Barcelona, el 22 de setembre de 1985. Esta obra la vam representar a Tarragona, Eibar i a la Fira del Teatre de Tarrega. Va ser premiada a la 2a Mostra Juvenil de Teatre, que organitzava la Direcció General de la Joventut, l'Institut Català de Serveis a la Joventut, de la Generalitat de Catalunya.

Ja a Alcanar, amb el Grup de Teatre Gresol, em vaig estrenar amb Un fanàtic del Barça, feia de taxista, deia 18 frases, la primera: "Jo només sóc taxista".
La participació més destacada va ser La ceba, de Jordi Teixidor, feia de Morrofort, i vam arribar a fer 14 representacions. Hi havia bona sintonia entre els actors, els decorats eren fàcils de muntar, el públic responia molt bé, se'n reia molt,... Pensava que seria incapaç d'aprendre el meu text, em va costar, però me'n vaig sortir, tot i que a les darreres representacions, sobretot, a la d'Amposta, desvariejava una mica. Ja començava a estar cansat d'un ritme de representacions tan elevat. El teatre --poques persones ho pensen-- és molt sacrificat. Si vols que una obra surta bé s'ha d'assajar molt, cal una preparació acurada de tots els elements escènics: decorats, utillatge, música, maquillatge, etc...

He fet i participat en molts recitals poètics, però això és una altra història.

Dóna'ns exemples de comèdies, sàtires i tragèdies representades aquí a Alcanar. Alguna obra que t’haguí marcat i per què?
A http://teatregresolalcanar.blogspot.com/2009/05/treball-de-recerca-de-2n-de-batxillerat.html hi podreu trobar molta informació sobre el tipus d'obres representades i els seus títols. És el treball de recerca de Mercè Esteller Subirats (2001). Tot el que utilitzeu per al vostre treball heu de citar la procedència de la informació i informar a l'autora.
El públic canareu té predilecció per la comèdia, vaja, que li agrada riure. El grup procurava fer la comèdia a la representació de Sant Antoni i deixar el drama per al maig, a les jornades. De tragèdies, poques, potser La ceba es pot considerar tragicomèdia.

Les obres que mé m'han marcat: Hamlet, adaptació de Terenci Moix, interpretació d'Enric Majó, a Manlleu, al Teatre Centre, vam estar 10 minuts plantats, aplaudint, jo era molt jove. Al mateix teatre Abraham i Samuel. També m'han agradat molt les de Els Joglars, particularment El retaule de les meravelles. Ramon Fontseré és un monstre de la interpretació. La vaig veure al Teatre Lliure, a Barcelona.

Veure teatre és molt formatiu, independenment de la qualitat artística de les companyies. Observem comportaments humans, adequats o inadequats, hem d'escollir, ens formem, aprenem paraules, gaudim de l'obra artística, interpretar i dirigir són arts molt refinades ja que es basen en tot el comportament i l'expressió humana.

Si saps alguna cosa més que ens pugui ser útil t'agraïriem que ens la diguesses

Hi ha un vídeo recopilatori dels 15 anys del Grup de Teatre Gresol (1985-2000) i ara estem editant un sobre teatre infantil i juvenil a Alcanar (1998-2008). Podeu veure fotos a:
http://picasaweb.google.es/tcamachomol/Video10AnysDeTeatre#

Més fotos de Gresol:
http://picasaweb.google.es/tcamachomol/Gresol#
(Addenda 2 de maig de 2009)